Àlex Candela, activista trans al món faller

Avui tenim el plaer de parlar amb Àlex Candela, una figura destacada dins del món faller.
A part de les seves contribucions a les falles, Àlex també porta una història personal única.
Avui ens parlarà de la seva experiència com a persona trans dins d’aquesta estimada comunitat, explorant els desafiaments i les alegries que ha trobat en el seu camí.

Has notat el suport del colectiu faller o has trobat molt de prejudici?
He notat sempre el suport del col·lectiu faller. La gent està molt orgullosa i
emocionada de veure que podia vestir-me de fallera i poder complir el meu
somni. La veritat que vaig tindre molt de suport per part de la meua falla.

Has sigut sempre de la mateixa comissió?
Sí, sempre he sigut de la mateixa comissió, de Camí nou d’Alzira. Tota la
meua família és d’ací de sempre, aleshores per a mi és impensable ser
d’una altra falla. Inclús vaig nàixer el dia d’una presentació, així que
imagina les ganes que tenia de ser fallera.

Respecte al protocol durant els anys de transició, com ho has fet?
Durant el temps de transició, fins que jo ja m’he vist físicament com jo vull
m’ha costat moltíssim, no em vestia de fallera, anava en blusó i ja està,
però em moria de ganes de fer-me ja el vestit i vestir-me.

Quin consell donaria a una persona en la mateixa situació?
Sempre done el mateix consell, i és que la gent que vulga començar la
transició que s’envolte d’amor i de tranquil·litat perquè la gent que ho
entenga i vulga estar al teu costat ho estarà incondicionalment i no podem
aferrar-nos a la gent que no vol estar. Cal rodejar-se de gent que t’estima i
gent que vol el bé per a tu i donar-te de la mà en este procés.

Penses que les falles podrien ajudar a una persona trans d’alguna
manera? Quina?
En la meua opinió, la falla de l’única forma que pot ajudar a una persona
trans és que ho tracten en normalitat. Al final no pot ajudar de moltes
formes, donant normalitat i fent que la gent passe desapercebuda i ja està.

Penses que el colectiu faller és un grup on existeix discriminació o pel
contrari que estem avançats en matèria de diversitat i igualtat?
Jo crec que en el col·lectiu faller no existix la discriminació. És de veres
que les falles venen de molt abans i és una tradició religiosa, però a poquet
a poquet es va aconseguint ser un col·lectiu amb molta diversitat i igualtat.

Et sents còmoda fent saber que eres una persona trans o preferixes que
la gent no ho sàpiga?
Al principi de la transició preferixes passar més desapercebuda i que la
gent no sàpia que eres trans, fas tot el possible perquè la gent no ho note.
Hui en dia a mi ja em dona igual, jo m’expose en xarxes socials i em dona
igual que la gent sàpia que soc una dona trans, estic superorgullosa de ser
una dona trans i no m’avergonyís. Sempre vaig en el cap superalt i la boca
superplena sempre dic que soc una dona trans.

Que et va impulsar a visibilitzar-ho en les xarxes?
El que m’ha impulsat a visibilitzar-ho és que jo quan vaig començar la
transició buscava moltes dones trans i intentava trobar suport, que em
guiaren. És de veres que hi ha moltes, però jo vull ser una que li donara un
toc més d’humor, vull aportar el meu granet d’arena per a totes estes
persones que volen fer-ho i no s’atrevixen donar a la gent la llibertat que
em puga parlar, de poder ajudar a la gent, de visibilitzar coses, donar veu a
coses que no les tenen per a la societat. La gent com no veu certes coses
es pensa que no existixen o no passen i per a la societat les coses que
estan marginades fan com que no existixen i sí que ho fan.