Els habitants del pantà

La nostra carrossa 2024

En un racó oblidat del món, trobem un refugi de murmuris, un pantà màgic.

Aquest lloc, embolicat en boires suaus i aromes de flors silvestres, era llar de criatures extraordinàries.

Els arbres, alts i savis, es bressolaven al compàs del vent, les seues branques adornades amb acolorides papallones blaves que dansaven en l’aire. Aquestes papallones no sols eren belles; portaven amb si fragments dels somnis dels habitants del pantà.

Els follets, entremaliats i alegres, habitaven entre les arrels dels arbres, creant xicotetes llars en les cavitats de la fusta. Cada nit, organitzaven festins sota la llum de la lluna, per compartir històries i rialles.

En el cor del pantà, els ocells eren els veritables guardians de l’harmonia. Aquest lloc, cobert de joncs i adornat amb flors resplendents, reflectia el cel en les seues aigües tranquil·les, creant un espectacle de colors que canviaven amb els primers rajos de sol. A l’alba, es pintava el pantà de tons daurats i taronges, mentre els ocells es despertaven.

La reina de les Flors amb la seua bellesa inigualable tenia pètals de colors intensos que canviaven amb les estacions i una aura que irradiava pau i harmonia coneguda pel seu riure contagiós, que ressonava com el cant d’un rierol bombollant, portant alegria a tots els que l’escoltaven.

Els habitants del pantà l’admiraven, perquè sabien que la seua màgia mantindria l’equilibri en aquell lloc encantat.

Els ritmes del pantà

En aquest racó del màgic món entre els arbres, uns xicotets habitants feien sonar marxoses melodies.

Amb cada nota que tocaven, els animals del pantà s’unien a la festa. Les granotes raucaven amb alegria, els peixos saltaven en l’aigua al ritme de la música, i fins a les cuques de llum dansaven en l’aire, il·luminant l’escena amb els seus suaus centellejos.

La crida de la natura

Els habitants del pantà, éssers meitat humans i meitat naturalesa, tenien les pells cobertes de líquens i enfiladisses, els ulls brillaven amb el reflex de les estreles.

No eren malvats ni cruels, els seus cors bategaven al mateix ritme que la terra. Eren guardians del pantà i executors de la voluntat de la naturalesa. Es deia que ells eren els que feien la Crida de la Natura.