Un any més tornem a estudiar la nostra cultura, la senya d’identitat de la nostra ciutat, per a dissenyar el pergamí de la nostra falla. Este any faller ens hem endinsat en la flora del nostre entorn, concretament del Montgó, una de les muntanyes més emblemàtiques de la Comunitat Valenciana. Este parc natural, amb els seus paisatges àrids i penya-segats imponents, és llar d’una rica biodiversitat, en la qual destaca una àmplia varietat de plantes autòctones. Entre aquestes, el romaní (Rosmarinus officinalis) ocupa un lloc especial, tant per la seua presència abundant com pel seu valor ecològic i cultural.
El romer és una planta perenne que creix en els sòls pedregosos i calcaris del Montgó, i s’adapta perfectament a les condicions àrides i solejades de la regió. El seu arbust llenyós, de fulles estretes i allargades, és fàcilment recognoscible pel seu aroma intens, que es percep en l’aire quan es passeja per les senderes que serpentegen per la muntanya.
El romaní no sols és una planta representativa de la flora mediterrània, sinó que també compleix un paper fonamental en els ecosistemes de la muntanya. Les seues fulles, cobertes de glàndules aromàtiques, protegeixen la planta de la deshidratació, i el seu dens arbust proporciona refugi a diverses espècies d’insectes, aus i xicotets mamífers. A més,
la seua resistència a les altes temperatures i la seua capacitat per a prosperar en sòls pobres el converteix en una espècie clau per a la regeneració de les zones més àrides i erosionades del parc natural.
Històricament, el romer ha sigut utilitzat en la medicina tradicional per a tractar diverses afeccions, com dolors musculars o problemes digestius, perquè ajuda a reduir la inflamació i el dolor en músculs i articulacions, alleuja el malestar i les molèsties físiques.
Fins i tot se li atribueixen efectes antioxidants. Les seues fulles també s’han utilitzat com a condiment en la gastronomia local, especialment en els plats de carn. A més, qui no ha afegit una xicoteta branca de romer a la nostra volguda paella? Al Montgó, on la tradició agrícola i el coneixement de les plantes autòctones s’ha transmés de generació
en generació, el romaní continua sent una planta de gran importància.
Així, el romer no sols és una de les espècies més emblemàtiques del Montgó, sinó que també és testimoni de la relació entre la naturalesa i la cultura humana en este singular racó del Mediterrani. La seua presència, al costat d’altres espècies com el timó, la lavanda i el llentiscle, conforma el característic matoll mediterrani que cobreix els vessants de la muntanya, i crea un paisatge únic i ple de vida.
Per això, no hem dubtat a triar esta planta per a elaborar el nostre propi alcohol de romer.
L’alcohol de romer és un preparat que s’elabora a partir de les fulles i flors de la planta de romer macerades en alcohol. Este producte és conegut per les seues propietats aromàtiques i medicinals, i es fa servir en diverses aplicacions. S’aplica comunament en massatges per a alleujar la tensió i millorar la circulació sanguínia.
A més dels seus usos terapèutics, l’alcohol de romer també s’utilitza en l’elaboració de productes cosmètics i de cura personal, gràcies a la seua fragància fresca i estimulant. Pot ser un excel·lent tònic per al cuir cabellut, ajudant a enfortir el cabell i a combatre la caspa.
Per a preparar alcohol de romer a casa, simplement necessites fulles fresques de romer i alcohol etílic. Es recomana deixar macerar la mescla en un flascó fosc durant almenys dues setmanes, i agitar-la ocasionalment. Una vegada transcorregut este temps, el líquid es filtra i es pot emmagatzemar en un recipient net.
Recorda que, encara que l’alcohol de romer té molts beneficis, sempre és important realitzar una prova de sensibilitat en la pell abans d’usar-lo i consultar a un professional de la salut si tens alguna malaltia o estàs embarassada.
En resum, l’alcohol de romer és un producte natural versàtil que pot ser utilitzat tant en l’àmbit terapèutic com en la cura personal. El seu aroma i propietats fan que siga un excel·lent complement en la nostra vida diària.